Probablement sí, en una mesura modesta, però no de la manera que afirmen la majoria dels titulars. Els estudis amplis observen que els adults que fan sovint passatemps com el sudoku obtenen millors resultats en proves de memòria i raonament, i que les persones que mantenen aficions que estimulen la ment en edats avançades tenen un risc de demència una mica més baix. Aquests estudis mostren una associació, no demostren que el sudoku sigui la causa del benefici. Cap assaig ha demostrat que el sudoku previngui la demència, augmenti el quocient intel·lectual o et faci millor en tasques alienes al passatemps. És una manera bona i econòmica de mantenir la ment ocupada, i això és gairebé tot el que permet concloure l'evidència.
A continuació expliquem què va mesurar cadascun dels principals estudis, què va trobar i quines limitacions té. Citem els articles directament perquè puguis comprovar cada xifra.
En resum
| Afirmació | Què diu l'evidència | Força de l'evidència |
|---|---|---|
| Les persones que resolen passatemps obtenen millors resultats en proves cognitives | Sí, en un estudi amb 19.078 persones (Brooker 2019) | Només correlació |
| Les aficions que estimulen la ment s'associen amb un risc menor de demència | Sí, aproximadament entre un 9 i un 11% menys al llarg de 10 anys (Wu 2023) | Correlació, cohort àmplia |
| El sudoku prevé la demència | Cap estudi ho demostra | Sense suport |
| El sudoku fa servir la memòria de treball | Sí (Grabbe 2011) | Estudi petit |
| Els passatemps superen les aplicacions d'entrenament cerebral | En un assaig, els mots encreuats van superar els jocs (Devanand 2022) | Un assaig controlat aleatoritzat petit |
| El sudoku augmenta el quocient intel·lectual o la intel·ligència general | No hi ha proves de transferència a tasques poc relacionades (Simons 2016) | Sense suport |
| El sudoku alleuja l'estrès o l'ansietat | Un assaig petit amb pacients en diàlisi (Heydari 2026) | Molt limitada |
Qui resol passatemps obté millors resultats en proves de memòria i raonament
L'estudi sobre el sudoku més citat prové de la cohort en línia PROTECT, coordinada per la University of Exeter i el King's College London. Helen Brooker i els seus col·laboradors van preguntar a 19.078 adults cognitivament sans, d'entre 50 i 93 anys, amb quina freqüència feien passatemps numèrics com el sudoku; després els van sotmetre a una bateria de 14 proves cognitives. Les persones que feien passatemps numèrics més sovint van obtenir millors resultats en totes les mesures, i les que no en feien mai van obtenir els pitjors resultats (Brooker et al., International Journal of Geriatric Psychiatry, 2019). Un article complementari va trobar el mateix patró amb els passatemps de paraules (PMID 30443984).
Potser has vist la frase que diu que els aficionats als passatemps tenen el cervell «10 anys més jove». Aquesta xifra prové del comunicat de premsa de la universitat i fa referència als passatemps de paraules en una prova de raonament gramatical, no al sudoku. El comunicat converteix les diferències de puntuació en «anys», però els articles científics no ho destaquen.
La principal limitació és que no sabem què va primer. És una instantània, així que no ens diu si els passatemps aguditzen la ment o si les persones amb més agudesa prefereixen fer passatemps. L'autora principal ho va dir clarament: «No podem afirmar que fer aquests passatemps redueixi necessàriament el risc de demència». Els experts independents van assenyalar el mateix en la reacció del Science Media Centre.
El sudoku requereix memòria de treball
Quan recordes «en aquesta casella només hi pot anar un 3 o un 7» mentre examines un bloc, fas servir la memòria de treball. Jeffrey Grabbe ho va estudiar directament i va trobar que el rendiment al sudoku estava relacionat amb les puntuacions de memòria de treball tant en adults joves com grans (Grabbe, Activities, Adaptation & Aging, 2011). Això ens diu que el sudoku posa aquesta habilitat en pràctica. No demostra que practicar sudoku millori la memòria de treball en altres àmbits.
Pots reduir l'esforç anotant els candidats, que és precisament per a què serveixen les marques a llapis, o augmentar-lo resolent sense anotacions.
El sudoku ajuda a prevenir la demència?
Cap estudi demostra que el sudoku previngui la demència. El que sí que hi ha són estudis de cohort que relacionen les activitats d'oci que estimulen la ment amb un risc més baix.
- Wu et al. 2023. Un equip de la Monash University va fer el seguiment de 10.318 australians de 70 anys o més durant uns deu anys. Les persones que feien regularment activitats que mantenen la ment activa, com jocs, cartes, escacs, passatemps i mots encreuats, tenien un risc de demència un 11% més baix (raó de riscos instantanis 0,91); les activitats de lectura i escriptura en adults, com escriure cartes o diaris, s'associaven amb una reducció semblant (JAMA Network Open, 2023).
- Verghese et al. 2003. En un estudi amb 469 persones de més de 75 anys, seguides durant una mediana de cinc anys, cada «dia d'activitat» addicional per setmana dedicat a l'oci cognitiu reduïa el risc de demència aproximadament un 7% (raó de riscos instantanis 0,93). Llegir, jugar a jocs de taula, tocar música i ballar van destacar especialment (New England Journal of Medicine, 2003).
- Lancet Commission 2024. La llista de 14 factors de risc modificables de la comissió no inclou els passatemps, però la seva primera recomanació és promoure activitats que estimulin la cognició durant l'edat adulta mitjana (Livingston et al., The Lancet, 2024).
Els dos estudis de cohort tenen la mateixa feblesa. La fase inicial i silenciosa de la demència pot fer que les persones abandonin les seves aficions anys abans del diagnòstic, de manera que una part de la relació podria anar en sentit contrari. La conclusió més prudent és que mantenir-se mentalment actiu és sensat i comporta poc risc, i el sudoku és una de les moltes maneres de fer-ho.
El sudoku et farà més intel·ligent?
Milloraràs en sudoku. Les proves que aquesta millora es traslladi a altres tipus de raonament són febles. Una revisió de la recerca sobre entrenament cerebral de Daniel Simons i els seus col·laboradors va concloure que l'entrenament millora la tasca practicada, de vegades tasques molt relacionades, i rarament tasques més allunyades (Psychological Science in the Public Interest, 2016). Timothy Salthouse va arribar a una conclusió semblant sobre la idea de «fes-lo servir o el perdràs»: les persones actives obtenen millors resultats, però hi ha poques proves que l'activitat alenteixi el declivi associat a l'edat (Salthouse, 2006). Un estudi d'experts en mots encreuats fins i tot va descobrir que anys d'experiència no els protegien del declivi de la velocitat de raonament relacionat amb l'edat (Hambrick et al., 1999).
El sudoku i les aplicacions d'entrenament cerebral
El 2014, més de 70 científics van signar una declaració de consens del Stanford Center on Longevity segons la qual no hi havia proves convincents que els jocs mentals comercials milloressin la cognició en la vida quotidiana. El Global Council on Brain Health de l'AARP va qualificar les proves a favor dels «jocs mentals» de «febles o inexistents» i va recomanar activitats noves i estimulants (GCBH, 2017).
Un assaig aleatoritzat va comparar directament les dues opcions. L'equip de D.P. Devanand va assignar a 107 persones amb deteriorament cognitiu lleu un entrenament amb mots encreuats o bé jocs cognitius informatitzats durant 78 setmanes. El grup dels mots encreuats va obtenir resultats lleugerament millors en la puntuació cognitiva principal i en les activitats quotidianes (NEJM Evidence, 2022). L'assaig era petit, la diferència era petita i va estudiar mots encreuats, no sudoku. Tot i així, suggereix que els passatemps habituals poden estar a l'altura de les aplicacions creades expressament.
Estrès, son i ansietat
Moltes persones troben que el sudoku les relaxa, i això ja és un bon motiu per jugar-hi. La recerca en aquest àmbit és escassa. En l'únic assaig aleatoritzat que vam trobar, 64 pacients en hemodiàlisi van fer 20 minuts de sudoku tres cops per setmana durant quatre setmanes, i les seves puntuacions d'ansietat van baixar en comparació amb el grup de control (Heydari et al., International Urology and Nephrology, 2026). És un estudi petit, sense emmascarament i fet amb un grup concret de pacients. No hem trobat cap estudi sòlid sobre el sudoku i el son. Si hi jugues abans d'anar a dormir, un tema fosc i una aplicació sense anuncis ni finestres emergents, com a mínim, eliminen les distraccions més evidents.
Com treure'n el màxim profit
- Tria una dificultat prou alta. Els estudis anteriors apunten que convé fer activitats que continuïn sent estimulants. Quan un nivell et surti automàticament, passa al següent dels nivells de dificultat o aprèn una tècnica nova, com ara l'X-Wing.
- Sigues constant. Els estudis de cohort sobre demència van mesurar hàbits al llarg dels anys, no sessions esporàdiques. Fer un sudoku diari (en anglès) és un hàbit fàcil de mantenir.
- Varia les activitats. Les associacions més sòlides dels estudis de Wu et al. i Verghese et al. incloïen una varietat d'activitats: lectura, escriptura, música i jocs. El sudoku és un bon ingredient més.
- No descuidis els aspectes bàsics. Entre els factors de risc de la Lancet Commission hi ha la pèrdua auditiva, la pressió arterial alta, la inactivitat física i l'aïllament social. L'hàbit de fer passatemps no substitueix les mesures per abordar aquests factors.
Per saber com es compara el sudoku amb els passatemps de paraules, consulta sudoku o mots encreuats (en anglès).
Preguntes freqüents
El sudoku és bo per al cervell?
Probablement sí, de manera modesta. Els adults que fan passatemps numèrics més sovint obtenen millors resultats en proves de memòria i raonament (Brooker et al., 2019, 19.078 persones), i les aficions que estimulen la ment s'associen amb un risc de demència aproximadament entre un 9 i un 11% més baix (Wu et al., 2023). Aquests estudis mostren una associació, no una relació causal.
El sudoku prevé la demència?
Cap estudi ho demostra. Els estudis de cohort relacionen l'oci mentalment actiu, inclosos els passatemps, amb un risc de demència una mica més baix, però no poden descartar que els canvis cerebrals inicials facin que les persones deixin de fer passatemps. Considera el sudoku un hàbit saludable més entre d'altres.
El sudoku augmenta el quocient intel·lectual?
No hi ha proves sòlides que ho faci. Practicar et fa millorar en sudoku, però les revisions sobre entrenament cerebral (Simons et al., 2016) troben poca transferència a tasques no relacionades o a la intel·ligència general.
El sudoku és millor que les aplicacions d'entrenament cerebral?
Els grups d'experts consideren febles les proves a favor dels jocs mentals comercials. En un assaig aleatoritzat amb persones amb deteriorament cognitiu lleu, l'entrenament amb mots encreuats va superar lleugerament els jocs informatitzats al llarg de 78 setmanes (Devanand et al., 2022). No hi ha cap assaig equivalent sobre el sudoku.
És cert que els passatemps rejoveneixen el cervell 10 anys?
Aquesta xifra prové d'un comunicat de premsa de la University of Exeter del 2019 sobre passatemps de paraules i una prova de raonament gramatical. És una comparació correlacional, no un efecte mesurat del sudoku.
Quant de sudoku hauria de fer per beneficiar el cervell?
Cap estudi estableix una dosi. La recerca disponible estudia hàbits regulars al llarg dels anys, així que fer un sudoku diari que t'agradi i que et continuï estimulant és un objectiu raonable.